Bolet: "M’hauria de reproduir , no? Sí. Si, no? Sí. Perfecte, deixaré anar les espores"

 

Què dir del Sr. Cairó?

Podria omplir pàgines i pàgines amb records i frases seves però crec que el que ara toca no és recordar coses que ha fet sinó donar-li les gràcies.

Gràcies per fer que les classes de biologia fossin tota una aventura

Gràcies per demostrar-nos que hi ha mil maneres d’ensenyar  i que de vegades les coses entren molt millor si van acompanyades de somriures.

Gràcies per ser proper i per estar sempre a punt d’ajudar-nos.

Gràcies per la seva naturalitat.

Gràcies per haver-nos ajudat, com molts altres professors, a créixer i, per què no, a ser millors persones.

Gràcies per fer-me descobrir que els bolets, abans de deixar anar les espores, ho analitzen i s’autoconvencen:

(hola! M’hauria de reproduir , no? Sí. Si, no? Sí. Perfecte, deixaré anar les espores)   

Gràcies per fer-nos sentir grans sense oblidar que, a primer d’ESO, encara érem uns nens.

Gràcies per no oblidar-nos, encara que passin els anys.

Gràcies perquè, si som el que som, és també gràcies a vostè.

Per això i mil coses més, Gràcies!

Una abraçada,

Estefania Sort. Ribera