'Martes Con Mi Viejo Profesor'

He recordat que vaig llegir un llibre, MARTES CON MI VIEJO PROFESOR, en el què parla d'un home que es retroba amb el seu profesor de la Universitat i continuen, després d'anys, veient-se i he pensat que aquesta cita ve molt a compte. No sé si us interessa, però he pensat que era adient:

'¿Has tenido realmente alguna vez un maestro? ¿Un maestro que te viera como algo en bruto pero precioso, como una joya que, con sabiduría, podía pulirse para darle un brillo imponente? Si tienes la suerte suficiente para encontrar el camino que conduce a maestros así, siempre encontrarás el camino para volver a ellos. A veces, sólo está en tu cabeza. A veces está junto a sus lechos.'

Portava ja uns quants anys sentint  a casa a parlar d’un professor divertidíssim per la boca dels meus germans quan per fi vaig poder comprovar, a sisè, la veritat de les seves paraules. Jo i tota la meva classe estàvem molt contents perquè érem els únics que el teníem al curs i crec que també vam ser l’últim curs de sisè que va tenir. Només l’he tingut un any i la veritat és que en recordo poc en el què ens referim a l’assignatura en si, però sí que recordo algunes anècdotes força divertides. La pluja de sets, que queia a casi cada classe, els súper uns i les innombrables files de positius, quan vam baixar al laboratori i va tirar a un company, l’Oriol, a la paperera i el va fer rodolar per tot el laboratori, quan parlàvem dels reflexes dels éssers vius i ho exemplificava fent veure que un lleó havia entrat a la classe, la seva dedicació i afecte al parlar de la fotosíntesis, les baralles amb el Sr Bofarull, que fingien ser enemics però després va sortir a la llum una foto de vostè i el Sr Bofarull ballant... En fi, això i res més és el poc que em queda d’aquell any, però és de les millors coses que m’emporto de sisè. Recordo que al principi de 1er d’ESO em vaig decebre al veure que ja no el teníem i li vaig anar a dir que tant de bo el poguéssim tenir com a professor. És així com guardo un maquíssim record de les seves classes, però sobretot de vostè, que sempre que puc el saludo quan me’l trobo pels passadissos de l’escola i em pregunta què tal els meus germans, i, com l’altre dia, sobre el fet que compartíem algun gust musical.

Li desitjo que no prengui aquest canvi com una alguna cosa negativa, sinó com una inversió en noves coses (i, perquè no? En música i cinema) i que sàpiga que tot i que el cicle a l’escola s’acabi, l’essència que ha deixat en els seus alumnes perdurarà dins de cadascun d’ells per sempre i que sempre hi haurà algun alumne disposat a continuar aprenent amb vostè i a estar al seu costat en tot moment de manera que l’ensenyança encara prossegueixi.

Inés Domènech –Cosmos A