Fa gairebé 25 anys que vaig tenir al Sr.
Cairó de mestre. Com per molta de l’
altra gent que ha volgut dedicar-li unes ratlles ara que es jubila, el temps
que ha passat no n’ ha esborrat el
record.
Curiosament, gairebé no recordo les classes
de biologia. En canvi tinc gravades a la memòria les seves classes d’ ètica.
Els debats les observacions, les cançons que ens feia escoltar mentre deia:
“potser us penseu que això no té res a veure amb l’ ètica, però esteu equivocats”,
mentre ens regalava música que ha format part de la banda sonora de la meva
vida: Simon&Garfunkel, Leonard Cohen, i tants d’ altres. Fins i tot em va descobrir al mateix Bruce Springsteen
de qui em va parlar un dia, a l’ hora del pati, a mitjans dels vuitanta, quan jo
no sabia qui era.
Però la seva millor lliçó d’ ètica era la
que oferia per la via de l’ exemple. Crític quan creia que erem massa apàtics,
cínics o egoïstes com a generació, com a classe o com a persones i al mateix
temps conservant la capacitat de veure el millor de cadascú de nosaltres, fins
i tot quan nosaltres no podíem, i encoratjar-nos a potenciar-ho. Amb un
entusiasme extraordinari per transmetre un idealisme que a vegades fins i tot em semblava un punt ingenu però que ara em sembla més
necessari que mai.
Des que vaig saber que es jubilava (igual
que quan ho faci el Sr. Bofarull) m’ he trobat pensant en tots aquells alumnes
que no tindran la sort de tenir-lo i en que m’ alegro d’ haver sigut dels afortunats que l’ hem pogut
gaudir.
Marc Amat. Migjorn A.
No hay comentarios:
Publicar un comentario