Per sempre agraïda...

1996- 2011

Mai hi haurà textos, paraules, cançons o regals suficients per agrair-li tot el que ha fet per nosaltres. La seva passió per l’ensenyança, per aconseguir guanyar-se el respecte de tothom i alhora ser el nostre còmplice. Per fer-nos riure a cada classe i alhora ensenyar-nos tant. Quan explico a la gent els seus mètodes, troben impossible que l’humor i l’educació siguin tan compatibles. Però vostè sempre ho ha aconseguit. I trobo que és més que un professor de biologia, també ens ha ensenyat sobre la vida, la música, el cinema, la literatura…

L’admiro per la força que trovaba cada dia per fer classe i fer-nos riure, fos la que fos la seva situació. Era la classe que sempre esperava amb més ganes, i la que mai volia que s’acabés. I quan arribava d’hora pel matí (és a dir, cada matí!), la primera persona a qui volia dir bon dia era a vostè. Sempre em deia “no, no, avui no puc parlar, tinc molta feina” i al cap d’uns minuts venia a explicar-me alguna historieta o acudit. Cada dia trobava coses per fer-me somriure. Recordo un cop a la biblioteca antiga que va dir “lo dolent de perdre les ulleres, és que no Veus on les has ficat!” Ara cada cop que les perdo hi penso. O un altre dia, ja a l’edifici nou, ens estava fent riure tant a classe que el Sr. Ribera, que en pau descansi, va entrar tot enfadat perquè pensava que no hi havia cap professor i que allò semblava “el club de la comedia”. Era molt més que això. Molta més diversió amb el triple d’aprenentatge.

Vostè és un exemple de superació en la vida, un exemple com a professor, un exemple de vitalitat, de saber adquirir sabiduria sense perdre la joventut, però sobretot, un exemple com a persona. Gràcies per ser com és.

Tot i que quedin mil paraules i records per dir i unes altres mil que no es troben al diccionari, si segueixo escribint probablament col·lapsaré el sistema i la seva capacitat d’atenció quan comencés a dir xorrades (al intentar trobar les paraules que no serien suficients per descriure’l) així que simplement… Gràcies. I que sàpiga que tot i que es jubili, segueix i seguirà sent El Professor de molta molta gent.

PD: tot i que em dediqui a la fisioteràpia, àmbit en el qual he d'anar ensenyant coses als pacients cada dia, mai vaig perdre la il·lusió que em va transmetre per fer classes als nens...així que cada cop que puc, m'escapo a fer classes per Colombia! aqui part de la meva tropa...hehe..espero que algun dia ho pugui fer tant bé com vostè...!

Per sempre agraïda,

Kirsten - Sahel