"Diuen que et jubiles... però jo sé que t'agafes uns dies de vacances"

    

Hola Pere,

La veritat és que em vénen al cap molts records relacionats amb tu, dels

patis i de les excursions, i també de les classes. Sí, a classe també

t'escoltava ... com a mínim algunes estones!

Un record particularment significatiu per a mi arrenca quan, en el

darrer dia d'una sortida que vam fer amb l'escola, vaig  llevar-me amb

el peu tan inflat que no podia ni tocar el terra. Al final, allò que

semblava només un turmell torçat va resultar ser força més greu i vaig

haver d'estar-me unes quantes setmanes a l'hospital (jo ja no anava

precisament bé en els estudis i aquell any vaig acabar repetint curs).

Recordo que, tornant de l'excursió, em vas acompanyar a casa.

Pràcticament em portaves a coll,

tot i que jo devia tenir uns 14 anys. Suposo que, com a responsable del

grup, vas pensar que era el teu deure. No tenies cap obligació, en

canvi, de venir-me a veure a l'hospital. Però ho vas fer. I potser

aleshores no te'n vas adonar, però a mi em va agradar molt que ho

fessis. Trenta anys més tard segueixo recordant que em vas portar un

escrit que acabava més o menys així: "Tothom creu que estàs molt malalt,

però jo sé que en realitat només t'has agafat unes vacances". No sé on

ha anat a parar aquell escrit, però sí conservo el cassette dels Police

que em vas regalar i que havies gravat amb temes triats de diversos

discs. Últimament l'he tornat a escoltar i se sent prou bé! M'adono que

segueixo entenent la teva lletra (amb les ulleres de llegir) i que

recordo perfectament quina cançó vindrà a continuació.

Gràcies Pere!
Una abraçada molt forta!

Bernat Plans
Xàtiva/ Beseit