El fàstic és cultural

Sr Cairó,

Els que vam escollir el batxillerat bio-sanitari no vam poder gaudir de les seves classes tant com ens hagués agradat. Tots ens coneixíem des de 6è de primària (època en la qual els punts positius volaven a dojo) i va ser una gran llàstima que els seus problemes d'esquena li obligaren a agafar la baixa durant un temps. Recordo alguna visita a l'hospital de l'Esperança i a casa d'uns familiars seus amb la resta de companys de classe. Era el mínim que podíem fer llavors!

Més endavant, amb vostè ja més recuperat, recordo fins i tot quedar tots plegats a l'escola els dissabtes al matí per fer l'últim repàs abans de la selectivitat. Tot i no tenir cap obligació volia estar segur que els seus alumnes ho farien perfecte malgrat el temps de baixa. Al final ens ho sabíem tot de dalt a baix (incloses les infinites classificacions que sempre es sortien de la pissarra) i tot va anar molt bé.

Com a anècdota més divertida suposo que tots els de la meva promoció recorden la frase "el fàstic és cultural": Tot estant al laboratori de biologia, amb un cultiu de fongs en una llesca de pà bimbo... Sí sí... cultural...

Una forta abraçada!

José María Bartrina Llobet – Promoció Vinyoli 2001