Són tants els records que tinc de tu, tants i tan bons que em posaria a escriure i no pararia. Recordo com em vas fer entusiasmar per la genètica amb els teus exercicis de camells de pèl llis i negre i ulls marrons que s´enamoraven de camelles de pèl ros i arrissat i ulls blaus, i després d´un ball de X i Y i de gens dominants i recessius havíem de saber com seríen els fills. També recordo quan als patis del migdia era freqüent dir "Anem a parlar amb el Cairó?", i allà estaves, assegut al banc del costat de les escales del parvulari fent la fotosíntesi i menjant una taronja amb pell "perquè és on hi ha més vitaminaC".
Mai més he tornat a tenir un professor que s´involucrés tant en l´aprenentatge, en els problemes, en definitiva en la vida dels seus alumnes. I crec que això és el què et fa tan especial, tan diferent dels altres, la teva inmensa humanitat, el teu saber-se posar al lloc de l´altre, el teu gaudir realment de la feina.
Ara comença una etapa diferent, sense l´escola, però seguiràs tenint amb tu a tots els teus ex-alumnes, que, de fet, no deixarem mai de ser els teus alumnes. Comencem aquesta etapa junts!
Una abraçada molt gran i sentida, Pere
Laura
No hay comentarios:
Publicar un comentario