Dir-li que les seves classes representaven un boníssim moment, ... i això a vegades suposava molt.
Recordarà que jo vaig ser el 5è germà Noguer que passava per les seves mans. Això em va fer gaudir d’un carinyo heretat i d’una complicitat molt agradable.
A veure si el meu germà l’Arturo s’anima i ens explica una anècdota de les primeres promocions d’AULA, es veu que al migdia a vegades els deixava el seu “600” ...encara no tenien 18 anys, i un dia li van tornar ben xafat.
Va ser un veritable plaer.
Moltes gràcies i enhorabona.
Víctor Noguer
Migjorn
No hay comentarios:
Publicar un comentario