Just la setmana passada em van convidar a l’escola del
meu fill gran a parlar als alumnes de 4t d’ESO de la meva professió i vaig
començar aixà “vaig fer medicina per culpa (grà cies) al profe de biologia que
vaig tenir a l’escola...” culpa teva estimat Sr. Cairó.
Al llarg del
camà de la vida ens creuem moltes persones, amics, coneixences, però nomes
algunes, poques, deixen empremta i marquen la trajectòria del que serem. Tu,
Sr. Cairo, amb les teves classes apassionants (sóc un pop! deies pujat sobre la
taula i movent els braços) em vas ensenyar la passió per la biologia, l’à nsia
de conèixer i de voler entendre el perquè. I més important, amb les teves
lliçons fora de temari, em vas ensenyar la importà ncia de ser humil, somniador,
lluitador, apassionat, tenaç i bona persona. Però encara molt més important, em
vas fer descobrir que Velvet Underground són els millors.
I ara encara, vint anys després, quan per atzar sona
“No woman no cry” se m’esboça um somriure a la cara i se’m retorça alguna cosa per dins.
Es que hi ha mestres, MESTRES i el Cairó.
Moltes grà cies i molta sort!
Una forta abraçada
Clara Montagut (LlÃvia A)
No hay comentarios:
Publicar un comentario