Benvolgut Sr, Cairó, disculpa si no et dic Pere, però per mi
sempre serà s el Sr Cairó, deu ser una reminiscència de L’Aula….
No t’havia escrit en el blog, però al retrobar-te
el divendres al parc de l’Oreneta no he pogut reprimir-me.
Fa molts anys que varem estudiar Biologia i encara
recordo aquells dies en els que, després
del pati, arribà vem a classe i allà hi
eres tú, amb la pissarra plena de dibuixos de Amebes amb els seus pseudopodis,
paramecis amb els seus nuclis i citoplasmes, virus, bacteris, flors amb els estigmes i els pistils.... i el
millor de tot, a TODO COLOR. No existien els ordinadors ni les pantalles
tà ctils ni podÃem imaginar que existirien, però era igual, tu suplies la falta
de tecnologia amb la teva dedicació.
Les ganes que posaves eren sÃntoma inequÃvoc
de la teva vocació. Aleshores potser no ens adonà vem,però amb el temps es de justÃcia
reconèixer-ho
Però no ens enganyem , el primer,... el primer
que vaig recordar al assabentar-me que et jubilaves, van ser aquelles tardes de
dissabte amb el Jordi Ubeda, el Victor Cabello, el Xavi Amenós, el Barto, el
Cardo, el Jordi Cunill i..... el Sr Heraclio Fournier.
Ja veus, malgrat aquelles tardes/nits de dissabte
encara ets el Sr Cairó. Bé, el Pere Cairó, tot i que em costa .
Joaquim Puig (Atlantida)
No hay comentarios:
Publicar un comentario