Desafortunadament no vaig tenir la oportunitat d'assistir a les teves classes, havent arribat a Aula com a professor. El que sí vaig tenir va ser el privilegi de compartir amb tu el parell d'anys que vaig ser allà i de veure amb els meus propis ulls la forma en que els alumnes parlaven de tu.
Recordo que les classes de biologia eren un tema recurrent durant les de física, ja fos pel famós efecte fotoelèctric o per alguna anècdota que hagués passat aquella setmana. I, quan els nois i noies en parlaven, sempre ho feien amb un somriure.
A vegades em preguntava com ho feies per mantenir-los sempre tan il·lusionats, tan feliços. I no va ser fins el sopar de final d'any de Kyoto que ho vaig entendre, després de xerrar durant un temps sobre educació i el que significava per nosaltres. Ho vas resumir amb una frase que vas repetir un parell de cops, amb un somriure d'orella a orella: “és el millor que hi ha.”
Efectivament, ser un mestre apassionat i capaç de transmetre l'amor al coneixement és el millor que hi ha. Mantenir la il·lusió cada dia i contagiar-la a qui t'escolta és el millor que hi ha. Sentir el respecte i l'estimació d'aquells a qui ensenyes és el millor que hi ha.
Per un mateix i pels seus afortunats alumnes.
Per tot això, moltes gràcies i molta sort en aquesta nova etapa.
des de la Xina....Eduard Arroyo,
Company (2008-2010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario