'Blub blub' fa el peixet

Ja fa anys que les tres germanes varem deixar l’escola (21, 17 i 13 respectivament). Des de llavors, pocs cops hem viscut en la mateixa ciutat. En totes les nostres retrobades, plenes d’emoció i records, hem gaudit dels records de les vivències compartides a Aula. En elles, és innegable la presència, any rere any, d’anècdotes associades al Sr. Cairó, les quals ja formen part del nostre imaginari, i també del dels nostres pares, parelles i fills.

Tots ells coneixen ja paraules enigmàtiques del Sr. Cairó, tals com la frase lapidària “Som com som perquè les nostres proteïnes són com són (frase d’autor desconegut però evidentment genial)”. Inclús en tenim que ja han passat a formar part del lèxic familiar: “Descansa, Díaz-Morera. Descansa.” També estan familiaritzats amb les seves estratègies didàctiques per amenitzar les classes, que consistien en dibuixets per il·lustrar teories de les ciències naturals (“blub blub fa el peixet!”) o del cos humà (qui podria oblidar l’esquema de l’aparell respiratori amb el cor quadrat). Tots aquests records formen part del nostre present i fan que el nostre pas per Aula romangui viu.

Estimat Pere, comença per a tu una nova etapa en la que, com ens ha succeït a nosaltres, els bons records nodriran el teu dia a dia. Volem que, de la mateixa manera que tot allò que ens has transmès (i del qual n’estem profundament agraïdes) ens ha acompanyat aquests anys, el nostre afecte i record romanguin vius per a tu com font d’il·lusió, agraïment i força.

Com tu diries, que la vida et sigui justa!

Una molt forta abraçada.

Elena, Maria i Teresa.


Montsià, Bolonya i Barcelona