Hola Pere,
La veritat és que em vénen al cap molts records relacionats amb tu, dels
patis i de les excursions, i també de les classes. Sí, a classe també
t'escoltava ... com a mínim algunes estones!
Un record particularment significatiu per a mi arrenca quan, en el
darrer dia d'una sortida que vam fer amb l'escola, vaig llevar-me amb
el peu tan inflat que no podia ni tocar el terra. Al final, allò que
semblava només un turmell torçat va resultar ser força més greu i vaig
haver d'estar-me unes quantes setmanes a l'hospital (jo ja no anava
precisament bé en els estudis i aquell any vaig acabar repetint curs).
Recordo que, tornant de l'excursió, em vas acompanyar a casa.
Pràcticament em portaves a coll,
tot i que jo devia tenir uns 14 anys. Suposo que, com a responsable del
grup, vas pensar que era el teu deure. No tenies cap obligació, en
canvi, de venir-me a veure a l'hospital. Però ho vas fer. I potser
aleshores no te'n vas adonar, però a mi em va agradar molt que ho
fessis. Trenta anys més tard segueixo recordant que em vas portar un
escrit que acabava més o menys així: "Tothom creu que estàs molt malalt,
però jo sé que en realitat només t'has agafat unes vacances". No sé on
ha anat a parar aquell escrit, però sí conservo el cassette dels Police
que em vas regalar i que havies gravat amb temes triats de diversos
discs. Últimament l'he tornat a escoltar i se sent prou bé! M'adono que
segueixo entenent la teva lletra (amb les ulleres de llegir) i que
recordo perfectament quina cançó vindrà a continuació.
Gràcies Pere!
Una abraçada molt forta!
Bernat Plans
Xàtiva/ Beseit
No hay comentarios:
Publicar un comentario