Hola Pere,
doncs mira, jo
contra tot pronòstic sí que m’he dedicat a la biologia i a la recerca en
genètica humana, qui ho havia de dir! Sí que em vas deixar un llegat vocacional!
Tot sovint he
pensat en tu i en les classes tan genials que ens donaves, especialment les que
ens feies al pati empedrat de l’edifici dels grans sota el despatx del Sr.
Ribera, llegint Cortázar o escoltant música de la bona, essencialment,
ensenyant-nos a obrir els ulls i parar bé les orelles; les sortides a Sant
Marçal i a altres indrets que per desgràcia no aconsegueixo recordar amb tanta
nitidesa. Però el que més recordo és una empipada teva amb tota la classe quan
n’eres el nostre tutor: no sé ben bé quina n’havíem fet però estaves disposat a
posar-nos un examen si no et donàvem cap bona explicació del que havia passat i
per què. Vam estar molta estona intentant-ho i no et convencíem. Finalment,
se’m va acudir dir-te que “home Pere, un mal dia el pot tenir tothom, no?” i
aquesta sí que et va semblar una bona explicació i ens vas lliurar de l’examen!
Aquesta sí que va ser una lliçó: les coses pel seu nom i ben senzilles.
Recordo moltes
altres coses viscudes amb tu i amb aquests Sinera que ara voltem pel món però
ara toca donar les gràcies a l’home que, caminant sempre com una mica de
puntetes, de mans plenes de ratlles, somriure expressiu i mirada clara, es va
comprometre amb tots i cadascú de nosaltres, va ser essencialment generós i ens
va fer mirar el món.
MOLTES GRÀCIES PERE!!
Marga (Gari) Nadal
